La vilafranquina Anna Mas guanya el Premi Anna Maria de Saavedra

El jurat ha valorat la qualitat literària del seu recull de contes titulat “Que tota aquesta merda valgui la pena”

És un retrat viu i fet amb humor de la generació mil·lenial que pot resultar atractiu per a molts tipus de lectors

L’obra estarà enllestida per a la campanya de Nadal i es distribuirà a les llibreries dels territoris de parla catalana

Anna Mas (Vilafranca del Penedès, 1989), amb el recull de contes titulat Que tota aquesta merda valgui la pena, és la guanyadora de la segona edició del Premi Anna Maria de Saavedra instituït per La Cultural llibreria i Edicions i Propostes Culturals Andana, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, amb l’objectiu d’ajudar a publicar la seva primera obra de creació literària a un autor novell resident a l’Alt Penedès.

El jurat, que ha fet públic el resultat avui dimecres, dia 12 de setembre, ha valorat la vivesa de les històries que integren el recull de contes, la mirada plena d’humor d’Anna Mas sobre l’anomenada generació mil·lenial –amb especial incidència als seus problemes de precarietat laboral i inestabilitat sentimental- i l’expressivitat d’un text ric en referències culturals quotidianes que fan de l’obra el retrat d’una generació. Amb tot, el jurat ha assenyalat que, lluny de ser una obra conjuntural o adreçada a un grup d’edat concret, Que tota aquella merda valgui la pena, és una obra que interessarà a lectors d’edats molt diverses.

A la segona edició del premi Anna Maria de Saavedra es van presentar un total de set originals de diversos gèneres literaris –poesia, novel·la, conte- i d’aquests, un cop feta la primera selecció, en van quedar tres finalistes. I d’aquests tres originals, el jurat, integrat per l’editor Ramon Nadal, l’escriptor Pep Antoni Roig, guanyador de la primera convocatòria del premi, la prescriptora literària vinculada al blog Orfes del senyor Boix, Anna Tomàs i els llibreters Quim Jubert i Jordi Romeu, s’ha decantat per unanimitat per l’obre de l’autora vilafranquina. Amb tot, el jurat del premi Anna Maria de Saavedra ha destacat la qualitat literària de les dues obres finalistes Bunyols de vent i Romanços en considerar que es tracta de dos reculls de narracions breus que mereixerien ser publicats.

Nascuda a Vilafranca del Penedès el febrer de 1989, Anna Mas Blasco és llicenciada en pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha desenvolupat diverses activitats tant en l’àmbit de formació en el lleure com en l’àmbit del voluntariat. Però a banda del seu perfil professional, la passió per l’escriptura va portar Anna Mas a inscriure’s en un curs d’escriptura creativa de l’Ateneu Barcelonès i a participar a diversos certàmens literaris.Un cop coneguda la identitat de la guanyadora de la segona edició del Premi Anna Maria de Saavedra, s’ha posat en marxa el procés d’edició de l’obra guanyadora per part d’Edicions i Propostes Cultural Andana. Segons les bases de la convocatòria, una de les bases estableix que el llibre estigui editat i pugui ser distribuït a les llibreries dels territoris de parla catalana durant la campanya de Nadal. Això a banda, un cop el llibre estigui enllestit, tindrà lloc la presentació pública de l’obra a Vilafranca del Penedès

Els més venuts

FICCIÓ EN CATALÀ

L'art de portar gavardina- Sergi Pàmies
El cel no és per a tothom - Marta Rojals
El fil invisible- Gemma Lienas
Capvespre - Kent Haruf
El dia que Barcelona va morir - Enric Calpena

NO-FICCIÓ EN CATALÀ

Escrits de presó- Joaquim Forn
Per tenir casa cal guanyar la guerra- Joan Margarit
Dies que duraran anys- Jordi Borràs
Transforma la teva salut- Xevi Verdaguer
Evasions- Eva Piquer

FICCIÓ EN CASTELLÀ

La desaparición de Stephanie Mailer- Joël Dicker
Las hijas del capitán - Maria Dueñas
El rey recibe- Eduardo Mendoza
La bruja- Camilla Läckberg

NO-FICCIÓ EN CASTELLÀ

21 lecciones para el siglo XXI- Yuval Noah Harari
Cartas desde prisión- Nelson Mandela
La batalla de los puentes- Antony Beevor
Roedores- Paula Bonet
Nada es tan terrible- Rafael Santandreu

LA BEN NASCUDA LLIBRES I ACCIONS CULTURALS, S.L.

Es convoca, pel procediment previst a l'article 173.1 de la Llei de Societats de Capital, junta general ordinària de socis a celebrar el dimarts dia 4 de desembre de 2018, a 2/4 de 9 del vespre, a Vilafranca del Penedès, Centre Artístic del Penedès l'Agrícol, passatge Alcover, número 2, amb el següent ordre del dia:

1.- Examen i aprovació, si escau, dels comptes anuals de la societat tancats a data 30 de juny de 2018 i de la gestió social; i aplicació del resultat.

2.- Precs i preguntes.

3.- Redacció, lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la junta.

Els socis tenen dret a examinar en el domicili social, o demanar per escrit el seu lliurament o enviament, de manera immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a l'aprovació de la junta, així com els informes i aclariments que considerin adients sobre els punts de l'ordre del dia.

Vilafranca del Penedès, 31 d'octubre de 2018. Els administradors solidaris: Joaquim Jubert López i Jordi Romeu Rovira.

Ja coneixeu la targeta regal
de La Cultural?

És perfecte si no sabeu quin llibre comprar!

Novetats

Autor: Clara Queraltó
Pàgines: 200
Editorial: Editorial Proa
ISBN: 9788475887029
Preu: 18,50

L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.