Un homenatge a les dones que no s'han sotmès i que estan canviant la història de l'Orient Mitjà

En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d'altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t'han pogut manllevar... El dret, en resum, a existir.

La mirada de la periodista Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.

Que algú de l'altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d'explicar-te el seu món.

Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins. Un bon pessic de la província de Zhejiang, d'on va venir un dia de fa deu anys. Però hi ha més perfums d'arreu, en aquesta casa de manicures, esquilades i permanents. Hi ha jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, productes de cosmètica francesos, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat.

Per això n'hi diuen ca la Wenling: perquè la modèstia de fora amaga una autèntica reserva d'humanitat, un catalitzador que arrenca confidències, desenterra tragèdies i fa esclatar riallades. Un centre d'intercanvi d'afectes que fa tant servei al barri com l'ambulatori, l'escola o el mercat.

I tibant tot el llibre de dalt a baix, el regal d'una amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra el trencar el gel, el mirar als ulls, el començar una conversa. Perquè és possible transformar el lost in translation en unes ganes boges de fer-se entendre.

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l'11 d'abril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat.

L'assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d'una premsa capaç de manipular la realitat fins a l'extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, “on les hòsties volen com si fossin part del decorat”, i denuncia l'intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.

Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s'ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l'època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar l'distància que hi ha entre la paraula

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc la situació perfecta: una cabina, l'oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l'amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d' viatge a través de mitja dotzena de llengües, l'obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

La maternitat vista amb els ulls d'una dona que podria ser un home: incòmoda, delirant, capaç de convertir l'amant en monstre.

El món de pol a pol en un viatge antiturístic de Chiloé a Islàndia en què tot passa cara a cara, en un llit o a la taula d'un bar.

L'amor vist com una pèrdua magnífica, la d'aquella part de tu que vol viure absolutament lliure.